Les inundacions de la Val d'Aran i al Pirineu Central, i el Corrent en Jet Polar

Ahir els aranesos vam viure un malson. Ens va envair un sentiment d'angoixa, por, impotència, perplexitat. Dolor. Veure el riu que ens dona vida baixar desbocat, com un allau al hivern que ho arrasa tot per davant.

El Garona ahir va trencar ponts a cada vil·la de la Val d'Aran, va esquinçar cases, va obrir ferides que feia dècades que eren tancades. Durant la nit no es podia dormir del rebombori que feien els blocs de pedra rodolant pel riu, fent tremolar els ciments del nostre poble, de la nostra civilització.

Ahir la natura va mostrar la seva potència, la seva força davant l'home. 

Ahir el canvi climàtic va visitar la Val d'Aran, i ha vingut per quedar-se.

Si, el canvi climàtic. Fa anys que no en senties a parlar oi? Doncs avui ens ha entrat a tots per la porta de casa.

Vielha

Aquesta afirmació es mereix una llarga i detallada explicació, però començarem mirant-ho d'una perspectiva més àmplia. 

Aquest hivern ha estat excepcional a la Val d'Aran, si, però no heu sentit bastantes notícies de "rècords" per tot arreu? Feu memòria: L'estiu passat es va fondre gairebé tota la capa superficial de gel de Groenlàndia, un fet insòlit en segles probablement. Durant tot l'any passat, a Gran Bretanya les precipitacions han sigut les majors mai registrades, just després d'una sequera sense precedents. També a la tardor va arribar un huracà a Nova York, un fet també insòlit. Una gran sequera que ja dura anys a les planes centrals dels EUA, el graner de Nord-Amèrica. 

Seguim: Aquest maig es van batre molts rècords de temperatura a Lapònia, igual que aquests dies a Alaska, mentre que aquí ens pelàvem de fred amb un maig 3ºC més fred del normal. 

Bé, ara anem a ficar totes aquestes observacions en un mapa:

Malgrat ser poc científic...ostres! Veiem un patró, una ona al llarg del hemisferi nord, amb prolongacions cap al sud que aporten fred i precipitacions, i ondulacions cap al nord que causen altes temperatures. 

Bé, aquestes ones no són casuals sinó que estan causades per la circulació atmosfèrica en l'hemisferi nord. A les latituds mitjanes, on vivim, hi ha una corrent atmosfèrica molt potent que circumval·la tot l'hemisferi, s'anomena Corrent en Jet Polar ( Polar Jet Stream) i com molts fluxos, forma un seguit d'ones, de la mateixa forma que un riu fa meandres si va poc a poc, o una serp al desplaçar-se. Així, la posició de cada ona determina el temps a bona part de l'hemisferi nord. 

Està molt ben explicat en aquest article d'Skeptical Science (en anglès), però en Antonio Turiel va fer un article fantàstic sobre aquesta relació amb el temps que patim actualment... i l'economia.

Figura: Circulació zonal i circulació meridiana. Font: "A rough guide to the Jet Stream. Skeptical Science."

Normalment, aquest corrent fa ondulacions molt suaus, creant un clima molt marcat a cada costat: A la part nord fa fred i a la part sud fa més calor, aquesta disposició s’anomena circulació zonal. De vegades però, fa alguna ondulació més pronunciada del normal i provoca fenòmens diferents, formant patrons de bloqueig, que per exemple pot ser una borrasca cap al sud d’Europa, una mica de solet cap al Nord, creant una circulació meridiana (que segueix els meridians). Això si, després d’aquest esdeveniment, al cap d’uns dies, o una setmana, torna a una posició més normal. 

Tot això pot costar una mica d’entendre, però si pensem que és un “riu” facilita les coses. 

La major part de la radiació que prové del sol arriba al equador, on els rajos impacten perpendicularment. 

Aquesta energia calenta l’aire i ascendeix, provocant les típiques pluges tropicals. A mesura que augmentem la latitud arriba menys energia, i per tant l’aire puja a una menor alçada. De fet l’atmosfera a l’equador té un gruix de 21 km mentre que a l’àrtic amb prou feines arriba a 9 km. Això provoca que, per gravetat, l’aire de l’equador tendeixi a baixar cap als pols, per omplir el forat que hi ha. Com la terra gira tota l’estona l’aire no baixa en línia recta, sinó que fa una espiral, com quan tirem l’aigua a la tassa del vàter. Bé, aquest flux d’aire de l’equador a l’atmosfera és el Corrent en Jet (malgrat que és un pèl més complicat i de fet no és una espiral contínua, sinó dividida en diferents trossos, però en aquest cas és suficient). 

Gràfic: NOAA. A l'equador la convecció és major, activant la cel·la de Hadley, que als 30º de latitud es tanca, transportant l'aire ja sec en aquella latitud (desert del Sàhara). Es veu que la cel·la equatorial és mes gran que la cel·la polar.

Aquest corrent, com qualsevol riu, baixa en línia recta si fa molt pendent, mentre que si és més pla comença a fer meandres. 

Us sona això? Línia recta= circulació zonal. Meandres= circulació meridional. 

Bé, en els darrers mesos trobem que la circulació meridional ha estat molt més persistent, creant aquestes ondulacions que expliquen aquests fenòmens extrems. I...si aquest Corrent en Jet s’ondula més que el normal, serà degut a que va més lent oi? Efectivament, en els darrers anys la velocitat ha anat disminuint. 

Gràfic: Velocitat del vent a una alçada de 500hPa, comparat amb la superfície de gel a l'Àrtic. Autora: Jennifer Francis, based on data from the National Center for Environmental Prediction, National Center for Atmospheric Research, and National Snow and Ice Data Center.

Aquesta disminució de velocitat, com el riu, és deguda a que el pendent entre l’equador i el pol Nord és menor. La causa d’això és que l’escalfament global no té un impacte igual en totes les zones, i de fet l’Àrtic enles darreres dècades s’ha escalfat a un ritme tres vegades superior que la mitjana del planeta, pel que el pendent ara és menor. Això és degut a un fenomen anomenat amplificació polar. 

Figura: "A rough guide to the Jet Stream. Skeptical Science."

El que provoca el canvi climàtic és la disminució de la velocitat del Corrent en Jet, fent que la circulació meridiana sigui molt més persistent, es bloquegi durant un llarg període de temps una situació concreta i doni lloc a fenòmens meteorològics extrems. No és que no es produïen situacions com aquestes, borrasques n’hi ha sovint i a Noruega també fa sol de tant en tant, però no de forma tant prolongada, tant accentuada, i a tants llocs del món.

Si ara llegíssiu els links que hi ha a la primera part, sobre la sequera als EUA, l'huracà Sandy, la fusió de Groenlàndia, les puges de Gran Bretanya...En tots trobaríeu una frase semblant a: 

Aquest "fenomen X" (pluges, calor...) ha sigut el mes extrem en Y anys, degut a un bloqueig atmosfèric que ha afavorit que aquesta situació durés un llarg període de temps.

Ondulacions de la Jet Stream sobre Nord Amèrica

Ara és hora de tornar a casa. Aquest any hem experimentat tres efectes deguts al corrent en jet: 

1. Durant l’hivern la circulació atmosfèrica ha estat reiteradament de forma meridiana, portant masses d'aire fredes i humides a la cara nord del Pirineu, provocant una acumulació de neu de rècord a les muntanyes. Durant l'hivern, la precipitació a la Val d'Aran ha estat un 190% superior que la mitjana. Per exemple, a Baqueira Beret s'han acumulat més de 14 m de neu.

Advecció polar que va causar una gran nevada a finals de febrer.
Aquesta configuració ha estat la norma aquest hivern, i no l'excepció.
 Gràfic: Butlletí estacional del METEOCAT.

2. També degut al bloqueig del corrent en jet sobre nostre, aquest maig ha estat anormalment fred, fent que la neu aguantés moltes més setmanes del normal a les muntanyes. Fa dos dies a Bonaigua encara hi havien 150 cm de neu, quan la mitjana és...0! Res de neu a meitats juny. 

Evolució del gruix de neu a Bonaigua la temporada 2012-2013.  A partir de meitat gener el gruix ha estat el doble del normal, fins a 400cm de gruix. Tot el maig es manté estable, amb més de 300cm a principis de Juny, quan normalment hi han uns 20cm. Noteu el desglaç accelerat els primers dies de Juny. Figura: IGC

Aquest maig ha estat fins a 5ºC més fred a la Vall d'Aran.
Gràfic: Butlletí del mes de maig del METEOCAT

3. I per acabar, aquesta setmana una baixa pressió en alçada molt freda ha afectat la nostra latitud, que al passar per damunt del mediterrani s'ha carregat d'humitat causant les pluges torrencials, amb 115 L/ m2 acumulats a Vielha en 24 h. Mai s'havia mesurat aquesta intensitat de precipitació en l'estació meteorològica de Vielha des des que es va instal·lar l'any 1997. 

Pertorbació del 17 de juny del 2013

Aquests tres efectes conjunts (molta neu acumulada, desgel molt tardà, precipitacions torrencials) són causats directament pel bloqueig del Jet Stream sobre Europa, i indirectament pel canvi climàtic. La combinació dels tres efectes ha provocat aquestes inundacions sense precedents a la val d'Aran.

Posició de la Jet Stream el 18 de Juny, els colors grisos indiquen la intesitat del vent a 300mb (un 9000m d'alçada), fixeu-se com s'ondula sobre la península Ibèrica, causant un embossament d'aire fred en alçada que provocà les fortes pluges.

No és que abans no nevés molt, ni fes molt fred, ni plogués molt de tant en tant, sinó que ara ho ha fet tot seguit, aquesta és la novetat. 

El canvi climàtic no és que es produeixi un fenomen rar, sinó que se'n produeixen molts i al mateix moment. Per que no oblidem que mentre nosaltres sofríem una crescuda històrica, a Centre-europa les inundacions han sigut les més importants en 500 anys, a Alaska s’han batut tots els rècords de temperatura, i l’àrtic...bé, això es mereix un altre post. 

Només cal connectar els punts, i la forma és una ona anomenada Corrent en Jet. En sentireu a parlar en els propers anys, per que aquests canvis han vingut per quedar-se una bona temporada.

Els aranesos ens en sortirem d'aquesta, però hem d'aprendre que les regles del joc han canviat, comprendre-les per seguir amb la nostra vida. 

Aran tostemp!

ACTUALITZACIÓ (21/6/13): L'efecte del canvi climàtic que proposo, encara no està recolzat amb dades i per tant, és una mera hipòtesi de moment (intentaré explicar-ho properament). En tot cas, l'efecte del canvi climàtic incideix sobretot en la freqüència d'esdeveniments extrems, l'intensitat d'aquests ja ha succeït en el passat, i la seva afectació podria esser atenuada com explica de forma excel·lent Mireia Boya en aquest post.